Quin és el nostre objectiu quan decidim estudiar una carrera d’Història? Quin és el per què? Moltes vegades sentim a dir que és una carrera que no serveix per a res, que no aporta ingressos. Però quan decidim estudiar Història en realitat pensem en els diners? La resposta és no. Per aprendre d’aquest ofici primer hem d’entendre que és un objecte cívic. Que ho fem per entendre el passat i poder comprendre el present. I en molts casos, per evitar que es repeteixin els fets de la primera meitat del segle XX, per exemple. Sabem que la història és cíclica, però no sempre es repeteix igual. I hem de saber entendre-ho i al mateix temps interpretar-ho i saber-ho transmetre.
Cal tenir present que la història és un element molt important en el si de les societats al llarg de temps. Sempre ha estat tinguda en compte pels polítics, tot i que normalment no es percep a simple vista. I això es veu en el fet que la matèria mai ha estat eliminada dels temaris dels centres educatius; o també que es segueixen commemorant fets de 50 anys enrere; o es segueixen posant noms de personatges històrics als carrers de les ciutats. La Història potser no dóna molts ingressos, però sí dóna satisfaccions, ja que és un ofici acumulatiu. Sempre ets un ignorant que necessita aprendre. Segons Fontana, un historiador serà sempre una persona provocadora. Un dels seus objectius és transmetre idees que facin pensar. I això no sempre agrada a tothom. Per molts un historiador és un subjecte perillós, però també satisfactori. Pensem doncs en l’aprenentatge permanent que ja utilitzava Vicens Vives. I en aquest sentit és important ser un historiador dissident per ensenyar i adonar-se de les coses, per poder entendre-les millor. Sovint es diu que ser un crític del present vol dir anar contracorrent. Però és el propòsit i el sentit dels mètodes i les tècniques.
Els fonaments de la historia moderna els trobem durant la il•lustració francesa. Respon a la idea de pensar amb escepticisme. És una filosofia de la historia. Per exemple Diderot volia aprofundia en les ciències socials i la historia com a eina d’anàlisi. Però tenim altres exemples: en la Il•lustració escocesa trobem David Hume. Parla d’un model necessari de les fases de la Història lligades al desenvolupament històric en quatre etapes: caça, ramaderia, agricultura i comerç. També respon a quatre tipus de societats. La visió escocesa fou una visió economicista limitada i reformada pels francesos afegint-hi la lluita de classes. Llavors al 1848 Marx i Engels elaboren el Manifest Comunista i ja no hi ha burgesia sinó que és una revolució de lluita de classes del proletariat. Els marxistes ja estaven satisfets amb les poques teories de Marx, i entre 1920-30 s’amplien amb la història econòmica-social, els Annals i els marxistes britànics. Trobem a més a la URSS el marxisme acadèmic ; i a França l’estructuralisme marxista de 1960. Parlen de les estructures regionals relacionades amb noves modes especialitzades i d’on surt la realitat.
Però es fa necessari un nou mètode. La història post moderna és un canvi radical que refusa la il•lustració. Neix del fracàs de la modernitat. Les noves referències es busquen fora de la història, en com fer una historia empírica. Les noves narratives passen pel canvi de la història tradicional a una que reculli totes les veus de la societat. La història tradicional recollia només les veus dels governants i dels estats, i es desenvolupava d’acord amb una narrativa burgesa. Es feia necessari un canvi. Es feia necessari escoltar les veus dels marginats.
Al 1970-80 la historia social i econòmica decau. No connecta els diversos historiadors. I no és fins al 2006 que sorgeixen nous corrents. Es produeix una aliança entre la sociologia i l’antropologia. Els nous historiadors han de ser crítics amb les fonts, que no són un mirall de la realitat. És necessària una nova historia social, amb una clara despolitització. Les noves urgències de la historia seran treure a primer pla coses que abans quedaven al marge de la historia col•lectiva, fer sortir noves veus. Cal canviar les velles interpretacions lineals i renunciar a la visió de progrés.
Sabem que la història s’ha mogut per la necessitat col•lectiva del present, i un efecte negatiu de la post modernitat és que es deixen de banda els problemes dels que no són dins el grup dels privilegiats. Per això ens cal un nou estil per escriure la història cap enrere i fer-ho a partir de marcs nacionals existents. Cal lligar la utilitat de la investigació del passat per respondre a preguntes de problemes actuals. Plantejar formes crítiques del coneixement històric per ajudar a la gent a mirar coses amb altres ulls. Per això és clau adquirir un pensament propi i crític de la societat per ser capaç d¡atraure l’atenció de la gent, ser capaç d’engrescar-la en el món de l’estudi de la Història. L´’ofici té doncs una clara i important utilitat social.
19/07/2009
27/05/2009
HO RECORDEU...?
Doncs no cal esperar massa per tornar a disfrutar del moment. Aquesta nit, d'aquí a 13 hores, a partir de les 20:45. Podrem veure la millor final esperada, el millor equip català i espanyol, i el millor equip anglès. Segur que patirem i fins al final no estarà decidit, com a Stamford Bridge. Només espero que no hàgim de patir tant per favor, i si ens falta un gol, apareixerà San Andrés, segur, jajaja.
Som Un. Som-hi Barça. Força Barça. Amunt culés!!
1899, és l'equip que porto al cor. Blaugrana són els colors: Fútbol Club Barcelona!!!
21/05/2009
Doblet
Ja en tenim dos. Dos triomfs que no només signifiquen aixecar una copa. Signifiquen una bona temporada, plena d'il·lusió, emoció, nervis, excitament... Moltes coses. Com diuen, el Barça és més que un club. I això és el que ens ha fet sentir a les generacions joves que un nou barça era possible. En Pep ha fet molt per l'equip, però també per l'afició. Un Messi sensacional, un Henry bestial, un Eto'o sensacional, un Valdés triomfal, ..., però per mi, un Piqué històric, magnífic. Com diuen alguns experts en el tema, si Guardiola fou el fill de Cruyff, Piqué ho és de Guardiola. L'ha posat on tocava, i l'ha deixat jugar de central. I ell ha respós molt bé, i ho demostra el gol que va marcar contra el Madrid. Ha demostrat que els 3 anys als Reds van servir perquè es formés. I ara aporta el seu coneixement a l'equip que el va fer començar. Aquest any ha debutat i ha demostrar que val.
Quina gran temporada. Gràcies Barça.
14/05/2009
10/05/2009
20/03/2009
09/02/2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
